PERPINYÀ’16
Des del moment que Montse ens va dir que anàvem a participar en un intercanvi, jo ja ho tenia clar, ja sabia que sí que volia anar, i, estava segura de que m’ho anava a passar molt bé. I així ha sigut: m’ho he passat fenomenal!!!!
Nosaltres, abans què vingueren els rossellonesos a Albaida, vam crear un grup de WhatsApp en el qual estàvem quasi tots i quasi totes. Excepte els que no tenien mòbil, estàvem tots. Per aquest grup ja vam començar a conéixer-nos i més o menys ja sabíem com era cadascú: quins gustos tenia, els seus hobbies, els amics que cadascú tenia…
Per fi! Havia arribat el dia…! Com el recorde… A les set de la matinada estaven petant el mòbil, molt emocionats i molt nerviosos. A les nou del matí eixia l’autobús i encara hi havia alguns que no s’havien preparat la maleta… Quins nervis! La veritat és que no vaig traure trellat en tot el dia pensant amb els rossellonesos.
Eren les set menys quart quan va arribar l’autobús. Kjscnmpjksrh…! Quin soroll em feia la panxa… Estava molt nerviosa i emocionada!!! Només baixar de l’autobús, vaig trobar la meua corresponsal (i la d'Ainara): Enki. Des que la vaig conéixer em va caure molt bé i em va paréixer molt simpàtica i amable. Vam deixar les maletes a casa d’ Ainara i ens en vam anar a pegar una volta per Albaida.
L'endemà vam anar d’excursió per Carrícola, Otos, i de vesprada per Albaida.
A Carrícola vam pujar al castell, on hi havien unes vistes meravelloses.
A Otos vam fer un joc per equips, en el qual havíem d'anar preguntant a la gent de alli. Va ser molt divertit! El nostre grup no va quedar el primer, però vam tindre la sort de conéixer a la filla de Joan Olivares, l’autor del llibre que ens havíem llegit a classe. Quina sort la nostra, eh? En fi, que ens ho vam passar molt bé, i això és el que conta.
De vesprada, vam fer una visita turística per Albaida on alguns companys, van fer de guies i van explicar diferents llocs que vam visitar: el campanar, el museu de titelles, el palau… Ens ho vam passar molt bé, o almenys jo!
Després tornàrem a eixir tots a pegar una volta fins l’hora de sopar.
El dimecres amb molta energia, ens en vam anar a fer una ruta: Villalonga-Lorxa… 13 kilòmetres caminant!!!
Durant el trajecte, vam passar per dins d’uns túnels molt obscurs i també vam parar per a esmorzar al riu. Va haver gent que, fins in tot es va clavar dins del riu per a remullar-se. Quan es va acabar el trajecte, vam arribar molt cansats i vam agafar l’autobús fins a casa. Vam dinar, ens vam dutxar, i…altra vegada vam eixir amb els amics, fins l’hora de sopar.
El dijous el vam començar amb un poc menys d’ànims, ja que, mentre els nostres amics estaven d’excursió, nosaltres, havíem d’estar a classe. Quan van tornar de l’excursió, ens en vàrem anar a casa a dutxar-nos, i, adivineu-ho…amb els amics fins l’hora de sopar. A les huit es va celebrar una festa a l’institut d’Albaida per a acomiadar-se. Ho vam passar molt bé! Vam plorar, vam riure…va ser genial! Hi havia música, va haver premis…espectacular! Divendres de matí ja estaven camí a França…bastant tristos perquè ho havien passat molt bé, però pensant que al juny ens tornaríem a veure.
Jo estic contant els dies i les hores que falten per a tornar a veure’ns i a trobar-nos.
La veritat és que ha sigut una experiència inoblidable!
Si alguna vegada es torna a fer un intercanvi, jo ni m’ho pense!!!
He fet molts amics i he passat molts bons moments.
Una alumna molt satisfeta… Aitana Espí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada