És la nostra experiència personal de l'intercanvi amb La Bressola

Per a mi l'intercanvi ha sigut una experiència inoblidable. És una manera fantàstica d'aprendre valencià-català i passar-ho molt bé  amb la teua parella d'intercanvi i els teus amics.

Al principi trobar-te amb la teua parella d'intercanvi pot ser un poc estrany, de fet, és la primera vegada que la veus i saps molt poques coses d'ell/ella. Però a poc a poc vas coneixent l'un a l'altre i comences a tindre una nova relació d'amistat amb ell/ella. Per a mi això va ser molt bonic. A més a més d'aprendre, que era el principal  objectiu de l'intercanvi, el viatge també era molt interessant per conéixer noves cultures i descobrir noves maneres de viure.

Durant els dies de l'intercanvi, hem fet activitats molt divertides i interessants com ara: descobrir rellotges de sol (a Otos) i la seua història, pujar al castell de Carrícola, caminar amb grup uns quants quilòmetres, presentar alguns llocs determinats d'Albaida, fer la benvinguda de l'alcalde...

Finalment, m'agradaria donar les gràcies a tots els que han fet possible aquesta experiència inoblidable i fantàstica. Així que vos  recomane  a tots  que si vos ix una oportunitat per fer un intercanvi aprofiteu-la i no la deixeu passar ja que en qüestió experiència recorres els sentiments de: alegria, amor, estima, carinyo, roses, vergonya, plors, amistats, tristesa, satisfacció, cels ....

Vos estime francesets  !! 

Miriam Tormo Tomás 1r ESO B

AMB ELS COMPANYS DE PERPINYÀ

Jo al principi sí que volia anar, inclús ma mare va anar a la primera reunió que van fer. Però després, m’ho vaig pensar i ja no volia anar, no ho sé perquè. I ara me'n penedisc molt.

Quan van vindre el primer dia jo no vaig anar a rebre’ls, perquè no podia. I no els vaig poder conéixer. Eixe dia Enki la corresponent d’Ainara i Aitana se’n va anar a dormir a casa d’Ainara, i per això al dia següent no la vaig veure de matí, enanar a l’institut.

L'endemà, se’n van anar d’excursió els de Perpinyà i els corresponents, i tampoc els vaig poder conéixer. Ainara i Aitana em van dir que s’ho van passar molt bé, però jo no perquè vaig tindre classe.

Al pròxim dia, dimecres, tots els de primer ens en vam anar d’excursió a Villanlonga-Lorxa, i allí sí que els vaig poder conéixer millor.

Ens van dir que cansaria molt, però jo no em vaig cansar gens. I m’ho vaig passar super bé.

A l’endemà, tots ja vam anar a classe, menys els de Perpinyà, que se’n van anar d’excursió, per conéixer més La Vall d’Albaida.

Eixe mateix dia, de vesprada, vam quedar amb ells, bé tots els dies quedaven, però jo només vaig quedar eixe dia, perquè els altres no podia. I m’ho vaig passar molt bé amb tots, eixa vesprada. I per la nit era l’acomiadament, que hi havia un sopar, i les meues amigues I jo vam anar. Vaig acabar esgotadíssima, però m’ho vaig passar genial.

Al dia següent, de matí, ja se n’anaven i tots estaven plorant, perquè no se`n volien anar, jo no vaig plorar, però estava molt trista, perquè ja no els tornaria a veure.

En les que més amistat vaig fer, va ser amb Enki i amb Loly la corresponent de Martina.

A mi, m’ha agradat molt l’experiència, perquè m’ho he passat genial, però em penedisc de no haver participat en l’intercanvi.

M’ho vaig passar molt bé eixa setmana, i a la pròxima que facen un intercanvi aniré.

                                                                            NEREA SEGRELLES FAYOS  1r D