Pàgines

dilluns, 12 de desembre del 2016

DIJOUS, FEM EL NOSTRE PROPI CAMÍ

Hui ha sigut el dia en què partíem  pel nostre compte. Hauríem haver volgut agafar el tren groc de La Cerdanya per fer un viatge en aquest tren d'època pel paisatge verd dels Pirineus Orientals, entre les poblacions de Vilafranca de Conflent i La Tor de Querol al llarg de més de 60 quilòmetres de recorregut. Una línia turística emblemàtica que recorre preciosos pobles medievals del Rosselló enmig de la naturalesa aclaparadora de les muntanyes pirinenques.

Però al final no ha pogut ser. Fa dies que els treballadors d'aquesta línia de tren fan vaga perquè sembla que l’estat francés no es preocupa gens per mantenir-la i que corre perill de desmantellament (ací a la Vall d’Albaida coneixem també el problema: la línia Xàtiva-Alcoi està ben descuidada).
De tota manera, i malgrat l’oratge que no pintava gen bé i que al final ens ha enterbolit una mica l'excursió al llac, ha sigut un dia sorprenent.

Hem pujat caminant a Fort Libèria, una històrica fortalesa que domina la vila de Vilafranca i hem davallat per soterrani de mil graons que per motius de seguretat en l’època, enllaça encara el fort amb la ciutat. A Vilafranca, una joia de vila Patrimoni de la Humanitat, hem passejat pels seus carrers i hem aprofitat per adquirir algun record per als de casa en les nombroses botiguetes d’artesans que donen vida als seus carrers.

Hem tancat l’excursió visitant un fantàstic llac on havíem pensat realitzar activitats aquàtiques en aigua dolça, una cosa diferent al que nosaltres tenim a casa nostra. S’ha posat a ploure, però els valencians som molt cabuts i malgrat la pluja (i la frescoreta) hem aprofitat el moment, com podeu vore a les fotos.

A El Soler, ens esperaven els amics de la Bressola: preparaven un magnífica festa de comiat. 


































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada