Hui ha sigut el dia en què partíem pel nostre compte. Hauríem
haver volgut agafar el tren groc de La Cerdanya per fer un viatge en aquest tren
d'època pel paisatge verd dels Pirineus Orientals, entre les
poblacions de Vilafranca de Conflent i La Tor de Querol al llarg de més de 60 quilòmetres
de recorregut. Una línia turística emblemàtica que recorre preciosos pobles
medievals del Rosselló enmig
de la naturalesa aclaparadora de les muntanyes pirinenques.
Però al final no ha pogut ser. Fa
dies que els treballadors d'aquesta línia de tren fan vaga perquè sembla que l’estat francés no es
preocupa gens per mantenir-la i que corre perill de desmantellament (ací a la
Vall d’Albaida coneixem també el problema: la línia Xàtiva-Alcoi està ben
descuidada).
De tota manera, i malgrat l’oratge que no pintava gen bé i que al final ens ha enterbolit una mica l'excursió al llac,
ha sigut un dia sorprenent.
Hem pujat caminant a Fort Libèria,
una històrica fortalesa que domina la vila de Vilafranca i hem davallat per soterrani de mil graons que per
motius de seguretat en l’època, enllaça encara el fort amb la ciutat. A Vilafranca,
una joia de vila Patrimoni de la Humanitat, hem passejat pels seus carrers i
hem aprofitat per adquirir algun record per als de casa en les nombroses
botiguetes d’artesans que donen vida als seus carrers.
Hem tancat l’excursió visitant un
fantàstic llac on havíem pensat realitzar activitats aquàtiques en aigua dolça,
una cosa diferent al que nosaltres tenim a casa nostra. S’ha posat a ploure, però els
valencians som molt cabuts i malgrat la pluja (i la frescoreta) hem aprofitat
el moment, com podeu vore a les fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada